El peròxid d'hidrogen és inestable i es descompon fàcilment en oxigen i aigua, per la qual cosa és bastant segur.
Per exemple, els estudis han confirmat que el peròxid d'hidrogen residual en productes per al cabell d'aigua desapareixerà gradualment durant el procés de remull, i el processament posterior el destruirà ràpidament.
El 2004, l'opinió avaluadora del Comitè d'Experts de l'Organització Mundial de la Salut (JECFA) creia que el nivell residual de peròxid d'hidrogen en els aliments era molt baix, i estava gairebé degradat pel moment en què els consumidors el mengen a la boca. No és una preocupació en absolut. Tampoc cal formular una "ingesta segura".
La FDA nord-americana també enumera el peròxid d'hidrogen com a substància GRAS (és a dir, és bastant segura), i se sol utilitzar en la quantitat necessària per a la producció (és a dir, no hi ha cap restricció en la quantitat).
Per exemple, la quantitat màxima utilitzada en l'arengada fumada i els òvuls en escabetx és "per aconseguir oxidació i efecte antibacterià", i la quantitat màxima utilitzada en el processament del tripijoc és "per aconseguir efectes blanquejants".
A més, el peròxid d'hidrogen també es pot utilitzar per netejar i desinfectar fruites i verdures.
El peròxid d'hidrogen mèdic amb una concentració del 3% generalment no és un problema encara que s'empassa per error, però beure'l directament amb una concentració del 30% cremarà el tracte digestiu.
No obstant això, aquest tipus de situacions són extremadament rares, ja que la majoria de les persones no tenen accés a una concentració tan alta de peròxid d'hidrogen.
A més, el peròxid d'hidrogen pot descompondre's ràpidament en sals metàl·liques pesades, ambients alcalins i impactes violents, i fins i tot provocar una explosió.
No obstant això, això generalment es produeix durant la producció, emmagatzematge i transport de peròxid d'hidrogen, i és poc probable que els consumidors el trobin.
L'aplicació del peròxid d'hidrogen en els aliments té una història d'almenys 50 anys i sempre s'ha considerat segur i fiable.
A principis de la dècada de 1980, els científics van descobrir que pot danyar el tracte gastrointestinal dels ratolins i fins i tot pot ser cancerígen.
No obstant això, el 1988, després d'una acurada investigació del comitè d'avaluació de la FDA dels Estats Units, l'evidència que el peròxid d'hidrogen causava càncer era insuficient.
L'opinió d'avaluació de 1999 de l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer també creu que el peròxid d'hidrogen no té prou evidència per causar càncer en humans i animals, i es classifica en tres categories de substàncies (substàncies que difícilment causaen càncer). La mateixa categoria inclou te i vitamines. K, òxid i així successivament.
Alguns experiments cel·lulars in vitro han descobert que el peròxid d'hidrogen té una certa toxicitat genètica, però no s'ha trobat en experiments amb animals.
Això es deu al fet que el cos animal té un sistema de defensa adequat, és difícil que entri a les cèl·lules del cos a través del tracte digestiu i danyi l'ADN.
A més, no hi ha prou evidència que afecti la capacitat reproductiva dels animals.
Per tant, el peròxid d'hidrogen de baixa concentració no és tòxic, es desinfecta per oxidació. El peròxid d'hidrogen mèdic pot esbandir la boca, rentar ferides i desinfectar. De la mateixa manera, després de remullar la carn i els aliments amb peròxid d'hidrogen, no és cap problema després d'esbandir-se. El peròxid d'hidrogen es descompon i volatilitza fàcilment i es converteix en aigua pura i gas d'oxigen després de la volatilització. Per descomptat, és perjudicial si utilitzeu regularment la pell per contactar amb el peròxid d'hidrogen.