El peròxid d'hidrogen de grau alimentari té les característiques d'esterilització d'ampli espectre, alta eficiència i llarga durada. Un cop finalitzat el procés d'esterilització, es descompon en oxigen i aigua sense produir residus tòxics. No necessita rentar-se amb aigua i no contamina el medi ambient.
Es tracta d'una desinfecció respectuosa amb el medi ambient. agent. Per exemple, alguns països afegeixen uns quants mil·ligrams de peròxid d'hidrogen per quilogram d'aigua de l'aixeta en lloc de clor com a fungicida. En la desinfecció de l'aigua potable a les ciutats del meu país, el tradicional "lleixiu de clor" s'ha utilitzat com a agent blanquejant. L'Organització Mundial de la Salut creu que el "blanqueig de clor" tradicional s'utilitza en plantes d'aigua. El clor reacciona amb matèria orgànica a l'aigua com l'àcid húmic per generar nous i més potents contaminants orgànics com el trihalometà i el tetraclorur de carboni, fent així esgotar l'aigua de l'aixeta. La carcinogenicitat i la mutagenicitat són més fortes que l'aigua natural.
Utilitzar "lleixiu amb clor" per desinfectar l'aigua de l'aixeta no és tan bo com utilitzar peròxid d'hidrogen, més segur i respectuós amb el medi ambient. Encara que no s'afegeixi peròxid d'hidrogen, hi ha peròxid d'hidrogen al nostre cos. L'aplicació raonable del peròxid d'hidrogen no causarà danys. Però aquí hi ha una quantitat moderada de problemes, i hi ha un cert grau de certesa. Per exemple, els pigments existeixen a la natura. La farina que mengem conté carotè, que és una mena de substància nutrient. Si s'afegeix un il·luminador al lleixiu, es destrueix la substància nutrient. De la mateixa manera, si la concentració de peròxid d'hidrogen és massa alta, destruirà els nutrients dels aliments, i si la quantitat residual és gran, causarà danys al cos humà. Com a oxidant fort, la seva funció principal és desinfectar i blanquejar, i pot blanquejar els aliments, però massa residus també poden "blanquejar els òrgans del cos humà".